influència. Enumerar per ordre les formes de la declinació (d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un pronom). Declinar el nom rosa rosae.  [...]

Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d'acció, etc. Cas genitiu. genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb [...]

substantiu, del verb amb el subjecte. Conjunt de regles que regeixen la relació de concordança. Proporció i sincronització justes entre les veus que sonen juntes. Relació de paral·lelisme entre dues sèries sedimentàries. [...]

concentració) com a resultat d'una anàlisi quantitativa. Aportar (a un substantiu) una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa més definit i precís. [...]

Conjunt de mots dotats d'estructura interna que funcionen sintàcticament com una unitat. sintagma adjectival Sintagma el nucli del qual és un adjectiu. sintagma nominal Sintagma el nucli del qual és un substantiu o un pronom. sintagma preposicional Sintagma que consta d'una [...]

Que té articulacions, que consta de segments units per articulacions. Expressat en articles, fet de parts que es complementen mútuament. Que va acompanyat de l'article. Substantiu articulat. Conjunt d'articles d'una llei, d'un reglament, d'un tractat, etc. Grup d'invertebrats amb el cos [...]

. Seguit de de i d'un substantiu abstracte, quantitat incalculable. Un abisme de penes. Un abisme d'ignorància. Infern 1 i 2 1. En heràld., punt o part central de l'escut.  [...]

A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant [...]

begut tot. La nit, l'hem passada tota vetllant. —Vols paper? —Aquí tens tot el que tinc, aquí el tens tot. Precedit de la preposició a i seguit d'un substantiu en singular, indica que allò que designa el substantiu es dona en el grau màxim. A tota velocitat [...]

parlo mai. Dius que m'abstingui de menjar carn: ja me n'abstinc. Jo ja t'ho havia advertit: no te'n recordes? De malagraïts, l'infern n'és ple. Un substantiu pres en sentit partitiu en el complement directe o en el subjecte gramatical. Em demanen llibres i no en tinc. En tinc un. En tinc pocs [...]